Aqu� revisareu les passes que seguireu durant el proc�s d'instal�laci�.
Abans de comen�ar, cal fer c�pies de seguretat de cada fitxer que hi ha a l'ordinador. Si aquesta �s la primera vegada que un sistema operatiu �s instal�lat al vostre ordinador, es for�a probable que tingueu que reparticionar el vostre disc dur per a fer lloc per a Debian GNU/Linux. Cada vegada que particioneu el vostre disc, haur�eu de comptar amb la possible p�rdua de tot el contingut del mateix, no importa el programa que useu per a fer-ho. Els programes utilitzats en la instal�laci� s�n for�a segurs i molts d'ells s'han utilitzat durant anys; tot i aix�, un moviment en fals pot costar molt car. Tot i haver fet c�pies de seguretat cal anar en compte i pensar les respostes i accions que es duen a terme. Dos minuts pensant poden salvar d'hores de treball innecessari.
Si esteu creant un sistema multi-arrencada, cal estar segur de tindre a m� els mitjans de distribuci� de tots els altres sistemes operatius presents a la m�quina. Especialment si es reparticiona el disc des d'on arrenca l'ordinador, llavors es possible que hagueu de reinstal�lar el carregador d'arrencada (boot loader) del sistema operatiu o en alguns casos el mateix sistema operatiu i tots els fitxers de les particions afectades.
install.ca.txtinstall.ca.htmlinstall.ca.pdfTutorial de dselectdselect. Aquest �s un dels
paquets b�sics afegits al vostre sistema una vegada la instal�laci� b�sica s'ha
completat.
Linux Hardware Compatibility HOWTOfdisk.txtcfdisk.txt.../current/md5sum.txtmd5sum, podreu assegurar-vos de que els fitxers no estan corruptes
executant md5sum -v -c md5sum.txt.
Es pot recollir informaci� del maquinari des de:
-Informaci� del maquinari necessaria per a instal�lar-
+-------------------------------------------------------------------+
|Maquinari| Informaci� que podr�eu necessitar |
|----------+--------------------------------------------------------|
| | * Quants en teniu. |
| | * El seu ordre en el sistema. |
|Discs | * Si s�n IDE o scsi (en molts ordinadors s�n IDE). |
|durs | * Espai lliure disponible. |
| | * Particions. |
| | * Particions amb un altre sistema operatiu instal�lat.|
|----------+--------------------------------------------------------|
| | * Model i fabricant. |
| | * Resolucions suportades. |
|Monitor | * Tasa de refresc horitzontal. |
| | * Tasa de refresc vertical. |
| | * Profunditat del color suportada (n�mero de colors). |
| | * Grand�ria de la pantalla. |
|----------+--------------------------------------------------------|
| | * Tipus: s�rie, PS o USB. |
|Ratol� | * Port. |
| | * Fabricant. |
| | * N�mero de botons. |
|----------+--------------------------------------------------------|
|Xarxa | * Model i fabricant. |
| | * Tipus d'adaptador. |
|----------+--------------------------------------------------------|
|Impressora| * Model i fabricant. |
| | * Resolucions d'impressi� suportades. |
|----------+--------------------------------------------------------|
| | * Model and fabricant. |
|Targeta | * RAM de v�deo disponible. |
|gr�fica | * Resolucions i profunditat del color suportada (aix� |
| | haur� de ser contrastat amb els valors del monitor).|
--------------------------------------------------------------------+
La majoria de productes de marca funcionen sense problema sota Linux. Encara m�s, el maquinari per a Linux �s millorat dia a dia. Tot i que Linux encara no suporta tants tipus diferents de maquinari com alguns altres sistemes operatius.
En particular, Linux, sovint no pot gestionar el maquinari que requereix d'una versi� del Windows per a funcionar.
Encara que algun del maquinari espec�fic del Windows es pot fer funcionar sota Linux, tot i que el fer-ho requereix d'un esfor� extra. A m�s, els controladors de Linux espec�fics per al maquinari Windows normalment s�n espec�fics per a un nucli Linux. Pel que poden tornar-se r�pidament obsolets.
Els anomenats win-modems s�n un tipus d'aquest maquinari molt com�. Tot i que les impressores i d'altre equipament tamb� pot ser espec�fic del Windows.
Podreu comprovar la compatibilitat del maquinari en:
Si el vostre ordinador est� connectat a una xarxa durant les 24 hores del dia (p.e. una connexi� per Ethernet o equivalent - no una connexi� per PPP), haur�eu de demanar a l'administrador de la vostra xarxa la seg�ent informaci�. Encara que, si el vostre administrador diu que hi ha disponible un servidor DHCP i que �s el procediment recomanat, llabors no necessitareu aquesta informaci� donat que el servidor DHCP us la proveir� directament cap al vostre ordinador durant el proc�s de la instal�laci�.
Si la �nica connexi� del vostre ordinador a una xarxa �s a trav�s d'una l�nia en s�rie, utilitzant PPP o una connexi� de marcatge directe (dialup connection) o equivalent no podreu habilitar la instal�laci� del sistema base a trav�s de la xarxa. Per a instal�lar el sistema en aquests casos podreu usar un CD, precarregar els paquets base en una partici� de disc dur existent o preparar uns disquets que continguin el sistema base. Mireu m�s avall en Configuraci� d'una connexi� PPP, Secci� 8.9 per a informaci� de la configuraci� PPP sota Debian una vegada el sistema hagi estat instal�lat.
�s molt important que decidiu el tipus de m�quina que creareu. Aix� determinar� els requeriments d'espai en disc del vostre sistema Debian.
Una vegada hagueu aconseguit la informaci� sobre el vostre maquinari, comproveu que aquest us permetr� fer el tipus d'instal�laci� que desitgeu.
Depenent de les vostres necessitats, podr�eu probar amb menys maquinari del que �s recomenat en el llistat de la seg�ent taula. Per� la majoria dels usuaris veuen frustrats els seus intents si ignoren aquests suggeriments. Per a sistemes d'escriptori el m�nim recomenat ser� un Pentium i un Pentium II-300 per a un de servidor.
Requeriments m�nims de maquinari en el sistema
+--------------------------------------------------+
|Tipus d'instal�laci�| RAM | Disc dur |
|--------------------+--------------+--------------|
|Sense escriptori | 16 megabytes| 450 megabytes|
|--------------------+--------------+--------------|
|Amb escriptori | 64 megabytes| 1 gigabyte |
|--------------------+--------------+--------------|
|Servidor | 128 megabytes| 4 gigabytes|
+--------------------------------------------------+
Aquestes s�n unes quantes de les configuracions comuns en sistemes Debian. Tamb� podreu fer-vos amb una idea de l'espai al disc que usareu per als diferents conjunts de programes referint-vos a Espai en disc necessari segons les tasques, Secci� 11.4.
Recordeu que aquestes mides no inclouen els altres materials que s'hi poden
trobar habitualment, com s�n els fitxers d'usuari, correu i dades. �s millor
ser gener�s quan �s considera l'espai per als vostres fitxers i dades. El m�s
notable seria la partici� /var que cont� una part de la informaci�
d'estat. Els fitxers dpkg (amb la informaci� dels paquets
instal�lats) poden consumir f�cilment uns 20MB; amb una bit�cola i la resta,
haur�eu d'assignar a /var un espai de com a m�nim 50MB.
El particionament del vostre disc dur simplement �s refereix a l'acte de dividir el vostre disc en seccions. Cada secci� �s independent de les altres. Aix� �s l'equivalent a col�locar parets en una casa; de manera que si afegiu el mobiliari a una habitaci� aquest no afectar� a una altra habitaci�.
Si ja teniu un sistema operatiu en el vostre sistema (Windows95, Windows NT, OS/2, MacOS, Solaris, FreeBSD, …) i voleu posicionar Linux al mateix disc, necessitareu particionar el disc. Debian requereix que aquestes particions de disc siguin pr�pies. No podeu instalar-lo en unes particions Windows o MacOS. Es poden compartir particions amb d'altres sistemes Linux, per� aix� no es tractar� aqu�. Com a m�nim necessitareu una partici� dedicada exclusivament a la partici� arrel de Debian.
Sin� podeu trobar informaci� a sobre de la vostra partici� actual usant una utilitat de particionament per al vostre sistema operatiu actual , com ara fdisk o PartitionMagic . Les utilitats de particionament sempre us mostraran un mode per a visualtzar-la sense haber de fer canvis en les particions.
En general, canviar una partici� amb un sistema de fitxers destruira totes les dades d'aquesta. De manera que sempre haureu de fer c�pies de seguretat abans d'executar qualsevol reparticionament. Usant l'analogia de la casa, probablement desitgeu moure tot el mobiliari abans de moure una paret donat que correreu el risc de destruir-la. Per sort, aquesta �s una alternativa per a molts usuaris; mireu Reparticionar sense perdre dades des de DOS, Win-32 o OS/2, Secci� 3.6.1.1.
Si el vostre ordinador t� m�s d'un disc dur, podria ser que volgu�ssiu dedicar un d'aquests discs completament a Debian. Si fos aquest el cas no necessitar�eu particionar-lo abans d'arrencar el sistema d'instal�laci�; l'instal�lador inclou un programa de particionament que pot realitzar perfectament aquesta feina.
Si la vostra m�quina sols t� un disc dur i voleu reemplazar completament l'actual sistema operatiu amb Debian GNU/Linux, tamb� us podeu esperar a particionar com a part del proc�s de la instal�laci� (Particions en Debian, Cap�tol 6), despr�s que hagueu arrencat el sistema d'instal�laci�. Tant mateix, aix� sols funcionar� si planejeu arrencar l'instal�lador del sistema des de floppies, CD-ROM o fitxers en una m�quina connectada. Tindre en compte: si arrenqueu amb fitxers des d'un disc dur i en acabat particioneu aquest mateix disc des del sistema d'instal�laci�, esborrant els fitxers d'instal�laci�, sempre fora millor que us esperessiu a tindre una instal�laci� exitosa abans d'esborrar-los. Tot i que si fos aquest el cas, sempre fora millor tindre un medi alternatiu per a reanimar la vostra m�quina com ara un sistema d'instal�laci� original com floppies o CD.
Si la vostra m�quina ja t� m�ltiples particions i amb suficient espai esborrant i reempla�ant alguna d'aquestes particions, llavors tamb� podeu esperar-vos i usar el programa de particionament de l'instal�lador de Debian. Encara us haur�eu de llegir el material a continuaci�, donat a que poden haber-hi circumst�ncies especials com l'ordre de les particions existents a dins del mapa de particions, el que podria fer que tinguessiu que particionar igualment abans d'instal�lar.
En tots els altres casos necessitareu particionar el vostre disc dur per a comen�ar la instal�laci� creant espai per a Debian. Si alguna de les particions estan ocupades per d'altres sistemes operatius, haur�eu de crear aquelles particions amb algun programa de particionament prove�t pel sistema operatiu natiu. Us recomanem que no probeu a crear les particions Linux de Debian usant les utilitats d'un altre sistema operatiu. En canvi, haur�eu de crear les particions amb el sitema operatiu natiu que desitgeu conservar.
Si us esteu preparant per a instal�lar m�s d'un sistema operatiu en la mateixa m�quina, primer haureu d'instal�lar qualsevol altre sistema(es) avans de procedir amb la instal�laci� de Linux. Les instal�lacions del Windows o qualsevol altre SO poden destruir la vostra habilitat per a arrencar Linux o persuadir-vos per a que reformategeu les particions no natives.
Tamb� podeu prevenir-vos d'aquestes accions o evitar-les, per� instal�lar primer el sistema natiu pot estalviar-vos maldecaps.
Si actualment teniu un disc dur amb una �nica partici� (una configuraci� molt com� en ordinadors d'escriptori) i voleu poder arrencar indiferentment (multi-arrencada) el sistema operatiu natiu i Debian, necessitareu:
Si esteu particionant des de particions ja existents FAT o NTFS, us recomanem que useu l'esquema d'escrit m�s avall o les utilitats natives del Windows o DOS. D'altra manera no ser� relament necessari particionar des de DOS o Windows; les utilitats de particionament de Linux generalment faran una bona feina.
Per� si teniu un disc IDE gran i no useu mapegat LBA, un controlador solapat (de vegades prove�ts pels fabricants de discs durs), ni tampoc un BIOS modern (posterior a 1999) amb el suport per a accedir a les extensions dels discs grans. En aquest cas tindreu que posar la partici� d'arrencada entre els primers 1024 cilindres del vostre disc dur (normalment uns 524 megabytes, sense traducci� del BIOS). Aix� pot ser requerit per a moure una partici� existent FAT o NTFS.
Una de les instal�lacions m�s comuns des d'un sistema que ja tingui DOS (Windows 3.1 inclos), Win32 (com tamb� Windows 95, 98, NT), o OS/2 i es posant a Debian en el mateix disc sense destruir les dades d'aquests sistemes. Tal i com s'explica en Com decidir quines particions fer per a Debian i llurs mides., Secci� 6.1, redimensionar l'epai d'una partici� ja existent comporta el perill de que �s destrueixin les dades d'aquestes particions a menys de que es prenguin certes precaucions. El m�tode descrit aqu�, no garanteix la protecci� de les seves dades, en el fons funciona extremadament b�. Com a precauci�, tindrieu que fer una c�pia de seguretat.
Abans de fer res tindr�eu que haber decidit com dividireu el disc. El m�tode d'aquesta secci� sols dividir� la partici� en dos parts. Una contindr� el SO original i l'altra ser� usada per Debian. Durant la instal�laci� de Debian, tindreu l'oportunitat d'usar aquesta porci� per a Debian, ja sigui com a intercanvi o sistema de fitxers.
La idea �s moure totes les dades al principi de la partici�, abans de canviar la informaci� de la partici�, de manera que no es perdi res. Es important que feu el m�nimim possible entre el moviment de les dades i el particionament per a reduir la possibilitat de que un fitxer sigui escrit al final de la partici�, el que faria mimbar la quantitat d'espai que podreu pendre a la partici�.
El primer que necessiteu �s una c�pia de fips que est� disponible
en el directori tools/ de la vostra r�plica de Debian m�s propera.
Descomprimiu el fitxer i copieu els fitxers RESTORRB.EXE,
FIPS.EXE i ERRORS.TXT en un disquet d'arrencada. Un
disquet d'arrencada pot crear-se usant el comandament sys a: des
de DOS. fips ve amb una documentaci� molt bona que tindreu que
llegir-vos. Definitivament haureu de llegir-vos aquesta documentaci� si useu
algun compresor de disc o gestor de disc. Creeu el disc i llegiu-vos la
documentaci� abans de que defragmenteu el disc.
Seguidament necessitareu moure totes les dades al principi de la partici�.
defrag, que ve de s�rie amb el DOS 6.0 i posteriors pot fer
f�cilment aquesta feina. Mireu la documentaci� de fips per a una
llista del programari opcional per a fer aquesta feina. Noteu que si teniu
Windows 95, haureu d'executar defrag des de aquest, donat que DOS
no pot entendre particions VFAT, el qual usa el suport per a noms de fitxer
llargs, usat en Windows 95 i posteriors.
Despr�s d'executar el defragmentador (el qual pot pendres el seu temps amb un
disc), reinicieu amb el disquet de fips que heu creat en la
disquetera. Simplement escriviu a:\fips i seguiu les
instruccions.
Noteu que hi han molts altres gestors de partici�, en el cas de que
fips no faci el que necessiteu.
Si esteu particionant unitats DOS o canviant la mida de les particions, usant
les utilitats de Linux, molta gent experimenta problemes treballant amb les
particions FAT resultants. Per exemple, alguns han reportat baix rendiment,
problemes amb l'scandisk o d'altres en DOS o Windows.
Aparentment, quan es crea o redimensiona una partici� per a usar-la des de DOS
�s una bona idea omplir amb ceros els sectors inicials. Abans d'executar des
de DOS el comandament format, en aquest cas feu des de Linux:
dd if=/dev/zero of=/dev/hdXX bs=512 count=4
Aquesta secci� us portar� a trav�s de la fase de configuraci� del maquinari que haureu de dur a terme, en cas de ser necessari, abans d'arrencar la instal�laci� de Debian. Generalment, aix� implica comprovar i possiblement canviar opcions del "microprogramari" (firmware) del vostre sistema. El "microprogramari" �s el programari propietari incl�s a l'interior del maquinari pel funcionament del mateix; el moment m�s cr�tic en el que s'utilitza �s durant el proc�s d'arrencada (despr�s d'encendre l'ordinador). Se sap que el maquinari tamb� afecta a la fiabilitat de Debian GNU/Linux en el vostre sistema pel que aquest tamb� �s important.
El BIOS proveeix les funcions b�siques necess�ries per arrencar la vostra m�quina, per permetre al sistema operatiu accedir al maquinari. Probablement, el vostre sistema tingui un men� de configuraci� del BIOS, el qual s'utilitza per a configurar aquesta. Abans d'instal�lar haureu d'assegurar-vos de que el BIOS est� correctament configurat; no fer-ho pot dur a caigudes intermitents del sistema o a la impossibilitat d'instal�lar Debian.
La resta d'aquesta secci� ha estat extreta de la PC Hardware
FAQ, contestant a la pregunta, "Com entro al men� de
configuraci� del CMOS?". Com accedir al men� de configuraci� del BIOS (o
"CMOS") depen de qui ha escrit el programari del vostre BIOS:
[Per en: burnesa@cat.com (Shaun Burnet)]
La informaci� d'invocar d'altres rutines del BIOS pot trobar-se en http://www.tldp.org/HOWTO/mini/Hard-Disk-Upgrade/install.html.
Algunes m�quines Intel x86 no tenen un men� de configuraci� CMOS en el BIOS.
Aquestes requereixen d'un programa de configuraci� CMOS. Sin� teniu els
disquets d'instal�laci� i/o diagnosi per a la vostra m�quina, podreu escollir
l'usar un programa lliure o de pagament. Escolliu-lo mirant en ftp://ftp.simtel.net/pub/simtelnet/msdos/.
Molts del men�s dels BIOS us deixen seleccionar els dispositius que seran
utilitzats per arrencar el sistema. Establiu-lo de forma que cerqui un sistema
operatiu en A: (la primera disquetera), despr�s opcionalment el
primer dispositiu de CD-ROM (possiblement apareixer� com D: o
E:) i despr�s des de C: (el primer disc dur). Aix�
us permetr� arrencar des d'un disquet o des del CD-ROM, que s�n els dos
dispositius m�s freq�entment utilitzats per a instal�lar Debian.
Si teniu una controladora SCSI nova i un CD-ROM connectat a aquesta, normalment podreu arrencar des del CD-ROM. Tot el que haureu de fer �s habilitar l'arrencada des del CD-ROM en el BIOS de la controladora SCSI.
Aquests s�n alguns dels detalls a sobre de com establir l'ordre d'arrencada. Recordeu retornar l'ordre d'arrencada despr�s d'haber instal�lat Linux, per a aix� poder arrencar la vostra m�quina des del disc dur.
Les entrades comuns en m�quines IDE s�n C, A, cdrom o A, C, cdrom .
C �s el disc dur i A la disquetera.
Podreu executar la utilitat de configuraci� SCSI despr�s de la comprobaci� de la mem�ria i el missatge sobre com mostrar la utilitat del BIOS quan el vostre ordinador comenci.
El joc de tecles que necessitareu dependr� de la utilitat. Sovint s�n Ctrl-F2. Tot i que, sovint �s la tecla "Esc", consulteu la documentaci� del maquinari per al joc de tecles exacte.
Alguns sistemes de BIOS (com els BIOS de Award) permeten definir autom�ticament la velocitat del CD. Haur�eu d'evitar aix� i, en canvi, configurar-lo per a utilitzar la velocitat m�s baixa. Si obteniu missatges d'error seek failed, aquest podria ser el vostre problema.
Si el vostre sistema proveeix ambdues, tant mem�ria estesa com expandida,establiu-ho de manera que hi hagi tanta mem�ria estesa com sigui possible i tant poca d'expandida com es pugui. Linux requereix mem�ria extesa i no pot utilitzar mem�ria expandida.
Desactiveu tota opci� sobre av�s de virus que pugui oferir el BIOS. Si teniu una targeta de protecci� contra virus o qualsevol altre maquinari especial, assegureu-vos que est� desactivada o treieu-la f�sicament mentre executeu GNU/Linux. No s�n compatibles amb GNU/Linux; a m�s a m�s, degut als permisos del sistema de fitxers i a la mem�ria protegida del nucli Linux, quasi no se sent a parlar de virus.[3]
La vostra placa pot ser que proveeixi "shadow RAM" o mem�ria cau per al BIOS. Pot ser que vegeu els par�metres per a "Video BIOS Shadow", "C800-CBFF Shadow", etc. Desactiveu tota la "shadow RAM". La "shadow RAM" s'utilitza per accelerar l'acc�s a les ROM de la placa base i en algunes de les plaques controladores. Linux no utilitza aquestes ROM un cop arrencat, doncs t� el seu propi programari de 32 bits que �s encara m�s r�pid que els programes de 16 bits de les ROM. Desactivant la "shadow RAM" podreu fer que part d'aquesta estigui disponible per d'altres programes i que sigui usada com a mem�ria normal. Deixar la "shadow RAM" activada pot interferir en l'acc�s a dispositius de maquinari amb Linux.
Si el vostre BIOS ofereix quelcom a "15-16 MB Memory Hole", si us plau deshabiliteu-ho. Linux espera trobar-hi mem�ria si teniu molta RAM.
Tenim un report d'una placa base Intel Endeavor en la que hi ha una opci� anomenada "LFB" o "Linear Frame Buffer". Aix� t� dues configuracions: "Disabled" i "1 Megabyte". Deixeu-ho en "1 Megabyte". Desactivant-lo quan el disquet no sigui llegit correctament i el sistema quedi eventualment trencat. Quan escrivint aix�, no entenem que �s el que passa amb aquest dispositiu en particular — ja que sols funciona amb aquesta configuraci� i no sense ella.
Si la vostra placa base proveeix gesti� avan�ada d'energia (Advanced Power Management - APM), configureu-la de forma que la gesti� de l'energia sigui controlada per APM. Desactiveu els modes de "doze", "standby", "suspend", "nap" i "sleep", i desactiveu el comptador de desactivaci� del disc dur. Linux pot prendre el control de tots aquests modes i fer una feina de gesti� de l'energia millor que la del BIOS. La versi� del nucli del sistema operatiu dels disquets d'instal�laci�, per�, no utilitza APM, doncs hem rebut informes d'un port�til penjant-se quan el control�lador de APM de Linux est� configurat. Un cop instal�lat Linux, podeu crear la vostra pr�pia versi� del nucli de Linux; mireu en Compilaci� d'un nou nucli, Secci� 9.6 per a m�s informaci�.
Molta gent ha provat de fer funcionar la seva CPU de 90 MHz a 100 MHz, etc. De
vegades funciona, per� �s molt sensible a la temperatura i a d'altres factors i
pot malmetre el vostre sistema. Un dels autors d'aquest document va for�ar
(overclock) el seu sistema durant un any i aleshores aquest va comen�ar a
abortar el programa gcc amb un senyal inesperat mentre estava
compilant el nucli del sistema. Tornant a posar la velocitat de la CPU al seu
valor original va solucionar el problema.
El compilador gcc �s sovint el primer en morir a causa de m�duls
de mem�ria en mal estat (o d'altres problemes de maquinari que canv�en les
dades de forma impredictible) donat que es creen estructures de dades enormes
per les que aquest ha de travessar repetidament. Un error en aquestes
estructures de dades probocar� que s'executi una instrucci� ilegal o que
s'accedeixi a una adre�a inexistent. El simptoma d'aix� ser� que el
gcc morir� despr�s d'una senyal d'error inesperada.
Les millors plaques base suporten RAM de paritat i actualment us diran si el vostre sistema t� un sol bit d'error en la RAM. Desafortunadament, no tenen un mode per a fixar l'error, aix� que normalment queden fora de joc inmediatament despr�s d'haber-vos avisat a sobre de la RAM dolenta. De totes maneres �s millor que ho digui, que no pas que insereixi errades silenciosament en les vostres dades. Aix� que pels sistemes amb plaques base que tinguin m�duls de mem�ria amb paritat o paritat real; mireu en RAM amb paritat falsa o "virtual", Secci� 2.6.3.
Si teniu RAM de paritat real i la vostra placa base pot usar-la, podreu habilitar qualsevol configuraci� en el BIOS que faci que la placa base interrumpeixi amb errors de paritat en la mem�ria
Diversos sistemes tenen un interruptor de turbo que controla la velocitat de la CPU. Sel�leccioneu l'opci� d'alta velocitat. Si el BIOS us permet desactivar el control a trav�s de programes de l'interruptor del turbo (o de la velocitat de la CPU), feu-ho i deixeu el sistema en el mode d'alta velocitat. Tenim un informe de qu� en un sistema en particular, mentre Linux est� fent la detecci� autom�tica dels dispositius del maquinari (auto-probing) pot accidentalment tocar el programari de control de l'interruptor de turbo.
Molts dels usuaris de les CPU Cyrix han hagut de desactivar la mem�ria cau (cache) en els seus sistemes durant la instal�laci�, doncs la disquetera t� errors sin� la desactiven. Si heu de fer aix�, assegureu-vos de reactivar la mem�ria cau quan hagueu enllestit la instal�laci�, doncs el sistema va molt m�s lent amb la mem�ria cau desactivada.
No pensem que aix� sigui necess�riament error de la CPU de Cyrix. Pot ser quelcom que Linux pot esquivar. Continuarem investigant el problema. Pels que tinguin curiositats t�cniques, sospitem que la mem�ria cau deixa de ser v�lida despr�s de passar el codi de 16 bits a 32.
Potser tindreu que canviar alguna configuraci� o jumper en les targetes perif�riques del vostre ordinador. Algunes targetes tenen men�s de configuraci�, mentre que d'altres confien en els jumpers. Aquest document no pot esperar proveir informaci� completa per a cada dispositiu del maquinari; m�s aviat el que pret�n �s donar consells �tils.
Si qualsevol targeta proporciona "mem�ria mapejada" (mapped memory), la mem�ria hauria de ser mapejada en algun lloc entre 0xA0000 i 0xFFFFF (des dels 640K fins a just a sota de 1 megabyte) o en una adre�a que superi com a m�nim en 1 megabyte el total de mem�ria RAM en el sistema.
Si sols teniu un teclat model USB i no teniu un de l'estil AT, necessitareu habilitar l'emulaci� de teclat AT en la configuraci� del vostre BIOS. Consulteu el manual de la vostra placa base i mireu en les opcions "Legacy keyboard emulation" o "USB keyboard support". Ho haureu de tindre habilitat per a l'arrencada del sistema d'instal�laci�. Si habiliteu aquesta opci� i us funciona correctament podeu seguir endavant.
Sin� trob�ssiu aquesta opci�, podria ser que ja estigui habilitat pel que podreu continuar. Aix� com tamb� podria significar que el BIOS no us probeeix de cap suport per a l'emulaci� (llavors, mala sort).
Si trobeu l'opci� i l'habiliteu, per� l'emulaci� deixa de funcionar tant habiat com el nucli es executat, labors tamb� estareu de mala sort. Podr�eu probar el sabor "bf2.4", amb el qual el disquet "root" te m�duls d'USB. Si esteu instal�lant des de disquets, necessitareu el teclat abans de que els m�duls USB puguen ser carregats. Potser especificar l'opci� "keytimer" en l'indicador d'arrencada vos ajudar� en aquest cas.
De vegades, falla l'emulaci� per� torna a despertar despr�s d'uns minuts, degut a aix� fora recomenable l'esperar algun temps abans de seguir. Per a fixar aquest comportament podr�eu carregar els controladors que Linux t� pels teclats USB. Per a fero, useu "modconf" (en la passa "Configurar els m�duls dels controladors dels dispositius") i carregar el m�duls usb-uhci o usb-ohci.
El nucli de Linux no pot detectar sempre la quantitat de RAM que teniu. Si fos aquest el cas, mireu en Arguments dels par�metres d'arrencada, Secci� 5.1.
Instal�laci� de Debian GNU/Linux 3.0 per a Intel x86
versi� 3.0.23, 15 May, 2002