�s en gran messura, el mode m�s f�cil d'instal�lar Debian GNU/Linux, des d'un
joc de CR-ROM oficials de Debian (mireu la p�gina de venedors de CD).
Tamb� podeu descarregar-vos les imatges dels CD-ROM des del servidor de Debian
i fer-lo vosaltres mateixos si teniu una connexi� de xarxa r�pida i una
grabadora de CD. Si teniu un joc de CD i podeu arrencar des dels CD en la
vostra m�quina, podeu saltar-vos la secci� Arrencant des d'un CD-ROM, Secci�
5.2; s'han abocat molts esfor�os per a assegurar-se de que tots els fitxers
necessaris estiguin disponibles en el CD.
Si per a l'arrencada inicial del sistema d'instal�laci� la vostra m�quina no t� suport per a l'arrencada des de CD, per� teniu el joc dels CD, podreu usar una alternativa estrat�gica ( com ara disquet, disc dur o arrencar en xarxa). Els fitxers que necessitareu per a l'arrencada a trav�s d'algun altre mitj� tamb� estan en el CD; l'arxiu de Debian en la xarxa i la distribuci� de carpetes en el CD �s id�ntica. Quan necessiteu la ruta cap a un fitxer de l'arxiu en concret durant l'arrencada, cerqueu aquests fitxers en els mateixos directoris i subdirectoris del vostre CD.
Una vegada hagueu arrencat el sistema d'instal�laci�, podreu habilitar la manera d'obtindre la resta dels fitxers necessaris des del CD.
Sin� teniu un joc de CD, llavors necessitareu descarregar-vos els fitxers del sistema d'instal�laci� i situar-los al vostre disc dur, disquets o en un ordinador connectat des del que puguin ser usats pel instal�lador durant l'arrencada.
Quan descarregueu els fitxers des d'una r�plica de Debian, assegureu-vos de
descarregar-los en mode binary, no en mode text ni tampoc mode
autom�tic. �s important que reproduiu fidelment l'estructura de directoris de
la r�plica per a crear una "sub-r�plica" local. No ser� realment
necessari que feu aix� si useu disquets; per� en far� m�s f�cil la localitzaci�
quan els necessiteu. Tindr�eu que comen�ar l'estructura del vostre directori
local amb un primer directori anomenat disks-ia64, per exemple:
current/_subarquitectura_/images-1.44/_sabor_/rescue.bin
No teniu perque descarregar-vos tots els fitxers d'aquell directrori ni tampoc crear els que no necessiteu. Sols anomeneu els directoris igual que en la r�plica i poseu els fitxers en els seus directoris corresponents.
Si la vostra m�quina est� configurada per a descomprimir/decodificar fitxers en la descarrega, tindreu que desabilitar aquesta caracter�stica descarregant els fitxers del sistema d'instal�laci�. Doncs ja seran descompimits al seu temps pel instal�lador. Descomprimir-los en el vostre sistema sols us far� perdre temps i espai, ja que els fitxers originals seran autom�ticament esborrats pel programa descompresor, donat que aquests no seran necessaris pel instal�lador.
Els fitxers que potser necessitareu estan dividits en tres categories:
rescue.bin, linux.bin i root.bin)
rescue.bin i drivers.tgz)
basedebs.tar)
Si teniu funcionant una connexi� Ethernet en el vostre ordinador i la targeta Ethernet �s una de les compilades a dins del nucli de la instal�laci�, llavors sols necessitareu els fitxers d'arrencada del sistema d'instal�laci�. L'instal�lador ser� capa� d'instal�lar el nucli i controladors de xarxa per a moltes de les targetes Ethernet m�s comuns.
Si teniu una connexi� Ethernet per a la qual l'instal�lador no tingui suport encastat, llavors potser necessiteu els fitxers d'arrencada del sistema d'instal�laci� i el d'instal�laci� del nucli i els dels controladors dels perif�rics.
Si instal�leu sobre un sistema sense cap connexi� de xarxa funcional o si la vostra connexi� de xarxa �s v�a PPP (usant el m�dem) en comptes de Ethernet, llavors necessitareu obtindre tots tres tipus de fitxers abans de comen�ar amb el proc�s d'instal�laci�.
Sin� n'esteu segurs dels fitxers que necessitareu, comenceu amb els fitxers d'instal�laci� del sistema d'arrencada. Si fall�s el vostre primer intent de configurar la xarxa amb l'instal�lador, llavors podeu sortir, aconseguir els fitxers extra que necessiteu i tornar a realitzar la instal�laci� des del principi.
El fitxer d'instal�laci� del sistema base basedebs.tar actualment
ocupa uns 27M. Si podeu usar un CD o configar la xarxa abans d'instal�lar el
sistema base, donat a que �s millor fer-ho aix�, no necessitareu aquest fitxer.
La seva localitzaci� en la xarxa est� llistada en el ap�ndix (Fitxers d'instal�laci� del sistema
base de Debian, Secci� 11.2.3.4).
Per a usar un sistema Debian per a ensamblar un basedebs.tar des
de l'arxiu de Debian, primer instal�leu debootstrap (apt-get
install debootstrap). Llavors useu el seg�ent comandament:
debootstrap binary-basedebs SUITE=woody VERSION=3.0 \
MIRROR="http://ftp.debian.org/debian" ARCHES="ia64"
Els fitxers d'instal�laci� inclouen les imatges del nucli, les quals estan disponibles per a diverses "subarquitectures". Cada subarquitectura suporta una diversitat de maquinari deferent. Les subarquitectures disponibles per a IA-64 s�n:
La localitzaci� en la xarxa dels fitxers d'instal�laci� per a cada sabor ia64 est� llistat en el Ap�ndix. Aquests inclouen:
.../current/images-1.44/rescue.bin.../current/root.bin
La imatge rescue (de rescat) cont� un nucli Linux comprimit. S'usa per a
arrencar des d'un disquet (quan el transferiu des d'un disquet) i com a font
del nucli Linux quan instal�leu aquest en la vostra m�quina. El nucli binari
linux.bin �s un nucli binari sense comprimir. Aquest �s usat
durant l'arrencada de l'instal�lador des del disc dur o CD-ROM, i no �s
necessari per a arrencar la instal�laci� des de disquets.
Retorneu a Creant disquets a partir d'imatges de disc, Secci� 4.3 per a informaci� important de com crear discs des de les imatges de disquet.
La imatge del disquet arrel (root) cont� una imatge del sistema de fitxers temporal que es carrega en mem�ria despr�s que hagueu arrencat l'instal�lador.
Els controladors dels perif�rics poden descarregar-se com a una s�rie d'matges
de disquet o com a tarball (drivers.tgz). El sistema
d'instal�laci� necessitar� tindre acc�s al fitxer dels controladors durant la
instal�laci�. Si teniu una partici� de disc dur o esteu connectats a un
ordinador accessible pel instal�lador (veieu a sota), seria m�s convenient usar
el tarball. Les imatges de disquet sols seran necessaries si instal�leu els
controladors des de disquets.
Quan descarregueu els fitxers tamb� tindr�eu que parar atenci� al tipus de sistema de fitxers al qual els descarregueu, a menys que useu disquets pel nucli i controladors. L'instal�lador pot llegir imatges des de moltes classes de sistemes de fitxers, inclo�nt les FAT, HFS, ext2fs i Minix. Quan descarregueu els fitxers a un sistema de fitxers *nix, escolliu tants fitxers com necessiteu des de l'arxiu.
Durant la instal�laci�, abans de come�ar-la, esborrareu la/es partici�/ons sobre la/es que instal�lareu Debian. Tots els fitxers descarregats seran empla�ats en particions, no en la que penseu instal�lar el sistema.
Els disquets d'arrencada actualment s�n usats per a arrencar el sistema d'instal�laci� en moltes m�quines amb disquetera. Els disquets tamb� poden usar-se per a la instal�laci� del nucli i m�duls en molts sistemes.
Les imatges de disc s�n fitxers amb tot el contingut d'un disquet en forma
raw (en cru -sense format-). Les imatges de disc, com
rescue.bin, no es poden copiar simplement als disquets. S'usa un
programa especial per a escriure aquestes imatges al disquet sense
format. Aix� �s requerit per que aquestes imatges s�n representacions
d'un disc; el qual requereix fer una c�pia del sector de les dades des
del fitxer al disquet.
Hi han diferents t�cniques per a crear disquets des de les imatges de disc, depenent de la vostra plataforma. Aquesta secci� us descriu com crear els disquets a partir de les imatges de disc en les diferents plataformes.
No importa el m�tode que useu per a crear els vostres disquets, per� haureu de recordar protegir-los contra escriptura una vegada els hagueu escrit, per a assegurar-vos de que no es malmeten inintencionadament.
Per a escriure les imatges de disc a un disquet, probablement necessitareu accedir com a root al sistema. Introduiu un disquet verge en la disquetera. I tot seguit useu el comandament
dd if=fitxer of=/dev/fd0 bs=1024 conv=sync ; sync
a on fitxer ser� la imatge de disc. /dev/fd0 ser� el
nom usat per la disquetera, per� pot ser diferent en la vostra estaci� de
treball (en Solaris, aquesta seria /dev/fd/0). El comandament pot
retornar-vos a l'indicatiu de Unix abans d'haber acabat d'escriure el disquet,
pel que tindreu que assegurar-vos de que la llum de la disquetera s'ha apagat
abans d'enretirar el disquet. En alguns sistemas, tindreu que executar un
comandament per a extreure el disquet de la disquetera (en Solaris, useu
eject, mireu la p�gina del manual).
Alguns sistemes intenten muntar autom�ticament els disquets quan aquests s�n
inserits dins de la unitat. Podria ser necessari deshabilitar aquesta
caracter�stica per a que l'estaci� de treball us permeti escriure els disquets
en mode binari. Desafortunadament, com dur a terme aix� variar�
depenent del vostre sistema operatiu. En Solaris, podeu traballar amb la
gesti� del volum per a aconseguir l'acc�s al disquet en mode raw. Primer
assegureu-vos de que el disquet est� muntat autom�ticament (usant
volcheck o el comandament equivalent del vostre gestor de
fitxers). Llavors useu el comandament dd en la forma descrita
anteriorment, reemplaceu /dev/fd0 per
/vol/rdsk/nom_disquetera, a on
nom_disquetera ser� el nom de la disquetera que v�reu donar al
formategar el disquet (identifiqueu els disquets am el seu nom). En d'altres
sistemes, pregunteu al vostre administrador.
Si teniu acc�s a una m�quina i386, podreu tindre acc�s als seg�ents programes per a copiar imatges de disquets.
Els programes FDVOL, WrtDsk o RaWrite3 poden usar-se sota MS-DOS.
http://www.minix-vmd.org/pub/Minix-vmd/dosutil/
Per a usar aquests programes primer assegureu-vos de que heu arrencat en DOS. Intentar usar aquests programes des d'una finestra DOS en Windows o fent doble clic en aquests programes des de l'Explorer del Windows no espereu que funcioni. Sin� sabeu com arrencar en DOS, sols haureu de premer F8 durant l'arrencada.
NTRawrite �s un intent de crear una versi� contempor�nia de
Rawrite/Rawrite3 que �s consistenment compatible amb WinNT, Win2K
i Win95/98. El seu us, a traves d'aquest GUI �s molt evident; seleccioneu la
unitat de disc a escriure, navegueu a la imatge de disc que desitgeu empla�ar i
premeu el bot� d'escriure (Write).
http://sourceforge.net/projects/ntrawrite/
Els missatges mostrats pel disquet de rescat (abans de carregar el nucli Linux)
poden mostrar-se en la vostra llengua materna. Per a aconseguir aix� sin� sou
angl�fon, despr�s d'escriure les imatges, tindreu que copiar els fitxers dels
missatges proporcionats i una font al disquet. Per a usuaris de MS-DOS i
Windows hi ha un fitxer d'arxiu de lots setlang.bat en el
directori dosutils, que copia els fitxers correctes. Simplement
entreu en aquest directori (p.e.
cd
c:\debian\dosutils
) i executeu setlang idioma a on idioma ser� el codi de les lletres corresponents a la vostra llengua, per exemple setlang ca per a la llengua catalana. Actualment aquests s�n els codis de les lleng�es disponibles:
ca cs da de eo es fi fr gl hr hu it ko ja pl pt ru sk sv tr zh_CN
Noteu que les descripcions d'aquest manual assumeixen que useu una instal�laci� no anglesa; si �s aix� els noms dels menus i botons poden diferir del que vegeu en la vostra pantalla.
Si la vostra m�quina est� connectada a una xarxa d'�rea local, podreu habilitar la c�rrega sobre la xarxa des d'una altra m�quina, usant TFTP. Si intenteu arrencar el sistema d'instal�laci� des d'una altra m�quina necessitareu empla�ar els fitxers d'instal�laci� en llocs espec�fics d'aquella m�quina i configurar en ella el suport espec�fic per a arrencar des de la vostra.
Necessitareu configurar un servidor TFTP i per a m�quines CATS un servidor BOOTP o un servidor RARP o un servidor DHCP.
El protocol RARP (Reverse Address Resolution Protocol) �s el que us permetr� dir-li al vostre client quina IP usar�. L'altra manera �s usant el protocol BOOTP. BOOTP �s un protocol de IP que informa a l'ordinador de la seva adre�a IP i d'on aconseguir una imatge d'arrencada en la xarxa. El DHCP (Dynamic Host Configuration Protocol -Protocol de configuraci� din�mic del lloc) �s una extensi� de BOOTP, m�s flexible i compatible cap a enradera. Alguns sistemes sols poden configurar-se mitjan�ant DHCP.
El protocol TFTP (Trivial File Transfer Protocol) s'usa per a servir l'imatge d'arrencada del client. Te�ricament, pot usar-se qualsevol servidor, en qualsevol plataforma per a implementar aquests protocols. En els exemples d'aquesta secci� ens donaran comandaments per a SunOS 4.x, SunOS 5.x (tamb� anomenat Solaris) i GNU/Linux.
Per a configurar RARP necessitareu saber l'adre�a Ethernet del client (tamb� anomenada l'adre�a MAC). Sin� sabeu aquesta informaci� podeu iniciant en el mode "Rescue" (p.e. des del disquet de rescat) i usar el comandament /sbin/ifconfig eth0.
En sistemes que usin un nucli Linux 2.2.x, necessitareu aportar al nucli una taula RARP. Per a fer aix� executeu el seg�ents comandaments:
/sbin/rarp -s nomdelhost-client adre�a-enet-client
/usr/sbin/arp -s ip-client adre�a-enet-client
Si aconseguiu
SIOCSRARP: Invalid argument
probablement necessitareu carregar el m�dul RARP al nucli o d'altra manera
recompilar el nucli amb suport RARP. Trieu modprobe rarp i
llavors torneu a executar el comandament rarp una altra vegada.
En sistemes que usin un nucli Linux 2.4.x, no hi ha un m�dul RARP pel que
haureu d'usar el programa rarpd. El procediment �s molt similar a
l'usat sota SunOS en el seg�ent par�graf.
Sota SunOS necessitareu assegurar-vos de que l'adre�a del maquinari Ethernet
del client es troba llistada en la base de dades "ethers" (en el
fitxer /etc/ethers o via NIS/NIS+) i en la base de dades
"hosts". En cabat necessitareu arrencar el dimoni RARP. Sota SunOS
4, executeu el comandament (com a root): /usr/etc/rarpd -a; en
SunOS 5, useu /usr/sbin/rarpd -a.
Aquests s�n els dos servidors BOOTP disponibles per a GNU/Linux, el
bootpd CMU i l'altre �s l'actual servidor DHCP, dhcpd
ISC, els quals es troben en els paquets bootp i dhcp
de Debian GNU/Linux.
Per a usar bootpd CMU, primer haureu de descomentar (o afegir) la
l�nia corresponent en /etc/inetd.conf. En Debian GNU/Linux, podeu
executar update-inetd --enable bootps, seguit de
/etc/init.d/inetd reload. De tota manera la l�nia tindria que ser
semblant a aquesta:
bootps dgram udp wait root /usr/sbin/bootpd bootpd -i -t 120
Ara tindreu que crear el fitxer /etc/bootptab. Aquest t� el
familiar i cr�ptic format del bons i antics fitxers BSD
printcap(5), termcap(5) i disktab(5).
Vegeu la p�gina del manual bootptab(5) per a m�s informaci�. Per
al CMU bootpd, necessitareu saber l'adre�a f�sica (MAC) del client. Aquest �s
un exemple del /etc/bootptab:
client:\
hd=/tftpboot:\
bf=tftpboot.img:\
ip=192.168.1.90:\
sm=255.255.255.0:\
sa=192.168.1.1:\
ha=0123456789AB:
Com a m�nim haureu de canviar l'opci� "ha", la qual especifica l'adre�a del maquinari del client. L'opci� "bf" especifica el fitxer que el client ha de rebre mitjan�ant TFTP; per a m�s detalls mireu Situar les imatges TFTP al seu lloc, Secci� 4.4.5.
Per contra, establir BOOTP mitjan�ant dhcpd ISC �s relativament
f�cil, donat que tracta als clients BOOTP com un cas moderadament especial de
clients DHCP. Algunes arquitectures requereixen d'una complexa configuraci�
per a arrencar els clients mitjan�ant BOOTP. Si la vostra n'es una d'aquestes,
llegiu-vos la secci� Configurant
un servidor DHCP, Secci� 4.4.3. Sin�, segurament sereu capa�os de fer-ho
afegint la directiva allow bootp al bloc de configuraci� de la
subxarxa que contingui al client i reiniciant el dhcpd amb
/etc/init.d/dhcpd restart.
En el moment d'escriure aix�, sols hi ha un servidor DHCP que sigui programari
lliure, anomenat ISC dhcpd. En Debian GNU/Linux, aquest est�
disponible en el paquet dhcp. Aquesta �s una mostra del fitxer de
configuraci� (usualment /etc/dhcpd.conf):
option domain-name "exemple.com";
option domain-name-servers ns1.exemple.com;
option subnet-mask 255.255.255.0;
default-lease-time 600;
max-lease-time 7200;
server-name "servername";
subnet 192.168.1.0 netmask 255.255.255.0 {
range 192.168.1.200 192.168.1.253;
option routers 192.168.1.1;
}
host clientname {
filename "/tftpboot/tftpboot.img";
server-name "servername";
next-server servername;
hardware ethernet 01:23:45:67:89:AB;
fixed-address 192.168.1.90;
}
En aquest exemple hi ha un servidor "servername" que du a
terme tota la tasca DHCP, servidor, servidor TFTP i passarela de xarxa
(gateway). Segurament necessitareu canviar les opcions de (domain-name), aix�
com el nom del servername i l'adre�a client del maquinari. L'opci�
"filename" hauria de ser el nom del fitxer que rebreu
mitjan�ant TFTP. Despr�s tindreu que editar el fitxer de configuraci� de
dhcpd i reiniciar el servei amb /etc/init.d/dhcpd
restart.
Per a tindre el servidor TFTP llest per a funcionar, primer haureu
d'assegurar-vos que el dimoni tftpd est� activat. Aquest ser�
habilitat normalment amb la seg�ent l�nia en /etc/inetd.conf:
tftp dgram udp wait root /usr/etc/in.tftpd in.tftpd /tftpboot
Mireu en aquest fitxer i recordeu el directori que s'usa per a l'argument de
in.tftpd; el necessitareu m�s avall. L'argument -l
habilita algunes versions de in.tftpd per als requeriments de la
bit�cola (log) del sistema; aix� �s �til pel diagn�stic d'errors d'arrencada.
Si heu tingut que modificar el /etc/inetd.conf, tindreu que
notificar sobre la marxa al proc�s inetd que dit fitxer ha
canviat. En una m�quina Debian executeu /etc/init.d/netbase
reload (per a potato/2.2 i en sistemes m�s nous useu
/etc/init.d/inetd reload); en d'altres m�quines, cerqueu la ID del
proc�s inetd i executeu kill -HUP
inetd-pid.
Despr�s situeu l'imatge TFTP d'arrencada al lloc requerit, es troba en Descripci� de la instal�laci� del
sistema de fitxers, Secci� 11.2.3, en el directori de la imatge d'arrencada
tftpd. Generalment aquest directori ser� el
/tftpboot. Despr�s tindreu que fer un enlla� d'aquest fitxer al
que usar� tftpd per a arrencar un client particular.
Desafortunadament el nom del fitxer el determina el client TFTP i aquest no t�
cap est�ndard.
Sovint, el fitxer que el client TFTP cercar� ser�
ip-client-en-hexclient-arquitectura. Per a calcular
ip-client-en-hex agafeu cada byte de l'adre�a IP del client i
convertiu-la a notaci� hexadecimal. Si teniu a m� una m�quina amb el programa
bc podreu usar-lo. Primer doneu-li l'opci� obase=16
per a establir la sortida en hexadecimal, despr�s introduiu un a un els
components individuals de la IP del client. Per a
arquitectura-client probeu alguns valors.
NOT YET WRITTEN
Aix� �s m�s proper a una "instal�laci� TFTP per a poca mem�ria"
perque no desitgeu carregar el disc RAM sin� nom�s arrencar des del recentment
creat sistema de fitxers arrel NFS. Llavors necessitareu reempla�ar l'enlla�
simb�lic per a la imatge tftpboot per un enlla� a la imatge del nucli (per
exemple linux-a.out). La meva experi�ncia arrencant des d'una
xarxa es basa exclusivament en RARP/TFTP que requereix que tots els dimonis
s'executin en el mateix servidor (l'estaci� de treball sparc envia una
solicitut TFTP de tornada al servidor que va respondre a la vostra solicitut
RARP). Tot i aix�, Linux suporta el protocol BOOTP, per�, no s� com posar-ho
:-(( Tamb� t� que quedar documentat en aquest manual?
Per a arrencar la m�quina client, aneu a Arrencant des de TFTP, Secci� 5.4.
Per a la instal�laci� en m�ltiples ordinadors �s possible usar una instal�laci�
totalment autom�tica anomenada FAI. El paquet fai de
Debian ha de ser instal�lat en un ordinador anomenat el servidor d'instal�laci�
(install server). Llavors tots els clients arrencaran des de la targeta de
xarxa o disquet, instal�laran autom�ticament Debian als seus discs locals.
Instal�laci� de Debian GNU/Linux 3.0 per a IA-64
versi� 3.0.23, 16 May, 2002