L'opci� del men� ``Particionar un disc dur'' us mostrar� una llista dels discs en els quuals podreu definir particions, alhora que executar� una aplicaci� per a definir-les. Com a m�nim haureu de crear una partici� "nativa per a Linux" ("Linux native", tipus 83) i segurament en voldreu una altra "d'intercanvi per a Linux" ("Linux swap", tipus 82).
Com a m�nim i imprescindible, el GNU/Linux necessitar� una partici� per a ell. Podeu tenir una �nica partici� que contingui tot el sistema operatiu, les aplicacions i els vostres fitxers personals. Molta gent creu necess�ria tamb� una partici� a part per a intercanvi de mem�ria (swap). La partici� d'intercanvi �s un espai reservat per al sistema operatiu que pot utilitzar com a "mem�ria virtual". Si poseu l'espai per a intercanvi en una partici� independent el Linux podr� fer-ne un �s molt m�s eficient. Es pot fer que el Linux faci servir un fitxer normal per a intercanvi, per� no �s recomanable.
Tanmateix, la majoria de la gent prefereix donar-li al GNU/Linux m�s particions de les m�nimes que caldrien. Hi ha dos motius pels que podr�eu voler dividir el sistema de fitxers en unes quantes particions m�s petites. El primer �s per seguretat. Si passa res que malmeti el sistema de fitxers, generalment nom�s afectar� una partici�. Aix�, sols caldr� restaurar un boc� del sistema (a partir de les c�pies de seguretat que heu anat fent meticulosament). El m�nimament imprescindible seria que consider�ssiu crear el que s'anomena "partici� arrel". Aquesta partici� cont� els components m�s essencials del sistema. Si qualsevol altra partici� queda malmesa, encara podreu arrencar el GNU/Linux i arreglar el sistema. Aix� us pot estalviar la mol�stia d'haver de reinstal�lar el sistema de cap i de nou.
El segon motiu generalment �s m�s important en un entorn professional, per� en
realitat dependr� de l'�s que feu de la m�quina. Suposeu que alguna cosa es
descontrola i comen�a a consumir espai de disc. Si resulta que el proc�s que
porta el problema t� privilegis de root (el sistema reservaria un percentatge
d'espai de disc a qu� els altres usuaris i usu�ries hi pugu�ssin accedir),
podr�eu trobar-vos de sobte amb que no us quedi gens d'espai de disc. Aix� no
va gens b�, perqu� el sistema operatiu necessita fer servir fitxers f�sics per
a moltes coses (a m�s de per espai d'intercanvi). Fins i tot podria ser que
l'origen del problema no fos ni tan sols local. Per exemple, rebre un
bombardeig de correu no sol�licitat pot omplir f�cilment una partici�. Si feu
servir m�s particions, protegireu al sistema de molts d'aquests problemes. Per
a beneficiar-vos de l'exemple del correu, poseu el /var/mail a la
seva pr�pia partici� i la majoria del sistema funcionar� encara que us
bombardegin amb correu no desitjat.
L'�nic inconvenient real de fer servir m�s particions �s que sovint costa molt de saber d'entrada quines necessitats tindreu. Si feu una partici� massa petita, llavors o haureu de reinstal�lar el sistema o no parareu de moure coses d'una banda a l'altra per fer lloc a la partici� infradimensionada. D'altra banda, si feu la partici� massa gran, estareu malbaratant espai que es podria fer servir per alguna altra cosa. �s cert que l'espai de disc va molt barat, avui en dia, per� tot i aix�, perqu� haur�eu de llen�ar els diners?.
Debian GNU/Linux s'addereix a la Filesystem Hierarchy Standard
(Jerarquia est�ndard del sistema de fitxers - FHS) per anomenar els directoris
i els fitxers. Aquest est�ndard permet als usuaris/usu�ries i als programes
que puguin predir la localitzaci� dels fitxers i directoris. El directori
arrel es representa simplement per una barra /. En el nivell de
l'arrel, tots els sistemes Debian inclouen aquests directoris:
bin Fitxers executables binaris de comandaments essencials
boot Fitxers est�tics del carregador d'arrencada
dev Fitxers de dispositiu
etc Configuraci� espec�fica del sistema de cada ordinador
home Directoris d'usuaris i usu�ries
lib Biblioteques essencials i m�duls del nucli
mnt Punt de muntatge per muntar temporalment un sistema
de fitxers
proc Directori virtual per a informaci� del sistema
root Directori de l'usuari o usu�ria root
sbin Fitxers executables binaris essencials del sistema
tmp Fitxers temporals
usr Jerarquia secund�ria
var Dades variables
opt Aplicacions de programari afegides
Ve't aqu� una llista de consideracions importants pel que fa a directoris i particions:
/ sempre ha de contenir f�sicament
/etc, /bin, /sbin, /lib i
/dev, sin� no podreu arrencar. T�picament calen 100 MB per a la
partici� arrel, per� aix� podria variar.
/usr: tots els programes d'usuari (/usr/bin), les
biblioteques (/usr/lib), la documentaci�
(/usr/share/doc), etc., estan en aquest directori. Aquesta part
del sistema de fitxers necessita la major part de l'espai. Li haur�eu de
concedir com a m�nim 500 MB d'espai en disc. Si voleu instal�lar m�s paquets
haur�eu d'incrementar l'espai que concediu a aquest directori.
/home: Cada usuari o usu�ria deixar� les seves dades a un
subdirectori d'aquest directori. La mida dep�n de quants usuaris i usu�ries
facin servir el sistema i de quins fitxers hagin d'emmagatzemar als seus
directoris. Segons l'�s que hagueu previst haur�eu de reservar uns 100 MB per
cada usuari o usu�ria, per� adapteu aquesta xifra a les vostres necessitats.
/var: En aquest direcori s'hi posaran totes les dades variables
com ara articles de not�cies (news), missatges de correu electr�nic, llocs web,
la mem�ria cau per a APT, etc. La mida d'aquest directori dep�n molt de l'�s
que feu del vostre ordinador, per� per a la majoria de gent, el que marcar� la
mida ser� la sobrec�rrega produ�da pel sistema d'administraci� de paquets. Si
penseu fer una instal�laci� completa de ben b� tot all� que Debian pot oferir,
tot en una sola sessi�, n'hi hauria d'haver prou amb reservar 2 o 3 gigabytes
d'espai per a /var. Si penseu fer la instal�laci� per parts (�s a
dir, instal�lar els serveis i utilitats, despr�s les eines de text, llavors X,
...), us en podeu sortir amb 300 - 500 megabytes a /var. Si aneu
justos d'espai de disc i no penseu fer servir l'APT, o al menys no per a
actualitzacions importants, passareu amb nom�s 30 o 40 megabytes a
/var.
/tmp: Si algun programa genera dades temporals, segurament ho faci
a /tmp. N'hi hauria d'haver prou amb 20-50 MB .
Per a usuaris novells, m�quines Debian personals, sistemes dom�stics, i altres
instal�lacions monousuari, el m�s f�cil i el probablement m�s simple ser� fer
una �nica partici� / (m�s la d'intercanvi). Tanmateix, pot ser
que tingueu problemes amb aquesta idea, amb discs m�s grans (20GB). Per
limitacions en el funcionament de l'ext2, eviteu que una sola partici� ocupi
m�s d'uns 6GB.
Per a sistemes multiusuari, �s millor posar /usr,
/var, /tmp, i /home cadascun a la seva
pr�pia partici�, diferents de la partici� de /.
Podr�eu necessitar una partici� a part per /usr/local si penseu
instal�lar molts programes que no s�n part de la distribuci� de Debian. Si la
m�quina ha de ser un servidor de correu, potser caldria fer una partici� a part
per a /var/mail. Sovint �s una bona idea posar una partici� per a
/tmp tot sol, per exemple d'entre 20 MB i 50 MB. Si esteu
instal�lant un servidor amb molts comptes d'usuari, en general �s bo tenir una
partici� gran independent per a /home. En general la soluci� per
a les particions varia d'una m�quina a una altra, depenent de per a qu� es
facin servir.
Per a sistemes molt complexos, haur�eu de mirar-vos el Multi Disk
HOWTO. Aqu� hi ha informaci� en profunditat, d'inter�s
fonamentalment per a prove�dors d'Internet i gent que instal�li servidors.
Pel que fa a la mida de la partici� d'intercanvi, hi ha molts punts de vista. Un heurisme que va prou b� �s fer-la tan gran com la mem�ria del sistema. Per� en la majoria de casos no hauria de ser menor de 16MB. �s clar que hi ha excepcions a la regla. Si proveu de resoldre 10000 equacions simult�nies en una m�quina amb 256MB de mem�ria, podeu necessitar fins a un gigabyte (o m�s) d'espai d'intercanvi.
En arquitectures de 32 bits (i386, m68k, SPARC de 32 bits i PowerPC), la mida m�xima d'una partici� d'intercanvi s�n 2GB (en Alpha i Sparc64 �s tan gran que �s virtualment il�limitada). Amb aix� n'hi hauria d'haver prou per gaireb� qualsevol instal�laci�. Tanmateix, si teniu requeriments tan grans, probablement haur�eu de mirar de repartir l'espai d'intercanvi entre diferents discs (tamb� anomenats "spindles", filoses) i, a ser possible, entre diferents canals SCSI o IDE. El nucli equilibrar� l'�s de l'espai d'intercanvi entre m�ltiples particions d'intercanvi i n'obtindr� m�s rendiment.
Com exemple, la m�quina de casa d'un dels autors t� 32MB de RAM i un disc IDE
de 1.7GB a /dev/hda. Hi ha una partici� de 500MB per un altre
sistema operatiu a /dev/hda1 (l'hauria d'haver fet de 200MB,
perqu� no es fa servir mai). Utilitza una partici� d'intercanvi de 32MB a
/dev/hda3 i la resta (uns 1.2GB a /dev/hda2) �s la
partici� per a Linux.
Per a m�s exemples, vegeu Estrat�gies
per a particions. Per a fer-vos amb una idea de l'espai necessari
segons les tasques que pugueu afegir una vegada hagueu completat la
instal�laci�, mireu en Espai
en disc necessari segons les tasques, Secci� 11.4.
Els noms dels discs i les particions poden ser diferents d'altres sistemes operatius. Cal que conegueu els noms que fa servir el Linux quan creeu i munteu particions. Ve't aqu� la nomenclatura b�sica:
Device
Drivers and Installation Commands.
Les particions de disc S/390 permeten fins a 3 separacions. Aquestes s'anomenaran /dev/dasd/xxxx/part1, /dev/dasd/xxxx/part2 i /dev/dasd/xxxx/part3.
Els desenvolupadors de Debian han adoptat diferents varietats de programes per definir particions en diferents tipus de discs durs i arquitectures d'ordinador. A continuaci� us donem una llista amb el programa o programes aplicables a la vostra arquitectura.
fdasdfdisk; Si us plau per a m�s detalls
llegiu la p�gina del manual de fdasd o el
cap�tol 13 en el Device
Drivers and Installation Commands.
Per omissi� s'executar� un d'aquests programes quan seleccioneu ``Particionar
un disc dur''. Si el que s'executa per omissi� no �s el que voleu, sortiu de
l'editor de particions, aneu a l'int�rpret d'ordres (tty2),
prement les tecles Alt i F2 a l'hora, i entreu
manualment el nom del programa que voleu fer servir. Despr�s salteu-vos el pas
``Particionar un disc dur'' del dbootstrap i continueu amb el pas
seg�ent.
Aquest ser� el seg�ent pas quan hagueu creat les particions al disc. Podeu triar entre inicialitzar i activar una partici� d'intercanvi nova, activar-ne una que ja s'hagi inicialitzat anteriorment, o passar sense partici� d'intercanvi. Sempre �s perm�s de reinicialitzar una partici� d'intercanvi que ja ho estava, de manera que trieu ``Inicialitzar i activar una partici� d'intercanvi'' tret que esteu ben segurs del que feu.
Aquesta opci� del men� us mostrar� primer un quadre de di�leg on posa ``Si us plau seleccioneu la partici� a activar com a dispositiu d'intercanvi.''. El dispositiu que es mostra per omissi� hauria de ser la partici� que ja heu definit; si �s aix�, nom�s caldr� pr�mer Enter.
A continuaci� us surtir� un missatge de confirmaci�, ja que la inicialitzaci� destrueix les dades que hi pogu�s haver pr�viament a la partici�. Si tot va b�, trieu ``S�''. La pantalla canviar� mentre s'executa el programa d'inicialitzaci�.
�s molt recomanable tenir una partici� d'intercanvi, per� si insistiu podeu passar sense sempre que tingueu m�s de 16MB de RAM. Si �s aix� el que voleu fer, si us plau, seleccioneu l'opci� del men� ``No fer servir una partici� d'intercanvi''.
En aquest moment, el seg�ent men� que apareix hauria de ser ``Inicialitzar una partici� de Linux''. Sin� �s aquest �s perqu� no heu acabat la definici� de particions o no heu triat una de les opcions de men� que tractaven de la partici� d'intercanvi.
Podeu inicialitzar una partici� per a Linux, o alternativament podeu muntar-ne
una ja inicialitzada. Noteu que el dbootstrap no
actualitzar� un sistema vell sense destruir-lo. Si esteu fent una
actualitzaci�, Debian normalment pot actualitzar-se a si mateix i no
necessitareu el dbootstrap. Per ajuda sobre l'actualitzaci� a
Debian 3.0, mireu-vos les instruccions
d'actualizaci�.
Aix� doncs, si feu servir particions de disc que no estan buides, o sia, si voleu prescindir d'all� que hi hagi, haur�eu d'inicialitzar-les (i aix� esborrar� tots els fitxers). �s m�s, heu d'inicialitzar totes les particions que hagueu creat en el pas de definici� de les particions del disc. La �nica ra� per a muntar una partici� sense inicialitzar-la en aquest moment, hur� de ser muntar una partici� sobre la que ja hagueu fet part de la instal�laci� fent servir el mateix joc de disquets d'instal�laci�.
Seleccioneu ``Inicialitzar una partici� de Linux'' per inicialitzar i muntar la
partici� de disc /. La primera partici� que munteu o inicialitzeu
ser� la que es munti com a / (que es pronuncia "arrel").
S'us preguntar� si cal preservar la ``Compatibilitat amb nuclis Linux anteriors a 2.2?''. Dir ``No'' aqu� voldr� dir que no pogueu executar en el vostre sistema nuclis de Linux 2.0 o anteriors, perqu� els sistemes de fitxers activen algunes caracter�stiques no contemplades en el nucli 2.0. Si sabeu que mai necessitareu executar un nucli 2.0 o d'alguna collita anterior, podreu obtindre alguns avantatges menors responent ``No'' aqu�.
Tamb� s'us preguntar� si voleu buscar sectors defectuosos. L'opci� per omissi� aqu� �s saltar-se la recerca de blocs defectuosos, perqu� aquesta pot ocupar molt de temps i les controladores de disc dur modernes els detecten i se n'ocupen internament. Tanmateix, sin� n'esteu gaire segurs de la qualitat del vostre disc, o si teniu un sistema for�a vell, haur�eu de fer aquesta recerca.
Els seg�ents missatges s�n nom�s passos de confirmaci�. Se us demanar� que
confirmeu l'acci�, ja que la inicialitzaci� destrueix totes les dades de la
partici� i us informar� que la partici� es munta com a /, la
partici� arrel.[3]
Quan hagueu muntat la partici� /, si teniu m�s sistemes de fitxers
que voleu inicialitzar i muntar, haur�eu de fer servir l'opci� de men�
``Alternativa''. Aix� �s per als que han creat particions separades per a
/boot, /var, /usr o d'altres, que
s'haurien d'inicialitzar i muntar ara.
Una alternativa a ``Inicialitzar una partici� de Linux'', Secci� 6.7 �s la passa ``Muntar una partici� previament inicialitzada''. Feu-la servir si esteu reprenent una instal�laci� que es va interrompre o si voleu muntar particions que ja estan inicialitzades o contenen dades que voleu conservar.
Si esteu instal�lant una estaci� de treball sense disc, ara voldreu muntar per NFS la vostra partici� arrel des del servidor NFS remot. Especifiqueu el cam� al servidor NFS amb sintaxi est�ndard de NFS, a saber,
nom-o-IP-del-servidor:cam�-del-recurs-del-servidor
. Si heu de menester a m�s altres sistemes de fitxers, tamb� els podeu muntar ara.
Si encara no heu configurat la vostra xarxa tal i com es descriu en ``Configurar la xarxa'', Secci� 7.6, aleshores en escollir una instal�laci� per NFS s'us demanar� que ho feu.
dbootstrap
En algunes situacions especials, el dbootstrap podria no saber com
muntar els vostres sistemes de fitxers (tant l'arrel com d'altres). Podria
ser, si sou un usuari o una usu�ria de GNU/Linux amb experi�ncia, que pugueu
simplement anar a la tty2 manualment prement les tecles
Alt i F2 a l'hora, i executar-hi les instruccions que
necessiteu per muntar la partici� en q�esti�.
Si esteu muntant una partici� arrel per al vostre nou sistema, munteu-la a
/target i llestos, despr�s torneu al dbootstrap i
continueu (potser seguint el pas ``Veure la taula de particions'' per fer que
el dbootstrap recalculi en quin punt del proc�s d'instal�laci� us
trobeu).
Per a particions que no siguin l'arrel, us haureu d'enrecordar de modificar
manualment el nou fitxer fstab per tal que quan torneu a arrencar
es munti la partici�. Espereu que el dbootstrap escrigui aquest
fitxer (/target/etc/fstab) abans d'editar-lo, �s clar.
Instal�laci� de Debian GNU/Linux 3.0 per a S/390
versi� 3.0.23, 16 May, 2002